L’amor jugava a perdre’s
als teus ulls clars.
Em deia l’enyorança:
No el trobaràs.
La tarda s’enfollia,
boja de llum,
vibrant en l’harmonia
del seu perfum.
Plorava el cor silencis
i llanguiment.
Em deia tot: No hi pensis
per un moment.
L’amor es compadia
del meu penar;
de sobte apareixia
rera un lilà.
Per la meva hora muda
volava un cant.
L’amor era vençuda
i el plaer constant.
S’adorm un goig unànime
als teus ulls clars.
L’amor, ara, es repenja,
fina, al meu braç.
Miquel Martí i Pol
als teus ulls clars.
Em deia l’enyorança:
No el trobaràs.
La tarda s’enfollia,
boja de llum,
vibrant en l’harmonia
del seu perfum.
Plorava el cor silencis
i llanguiment.
Em deia tot: No hi pensis
per un moment.
L’amor es compadia
del meu penar;
de sobte apareixia
rera un lilà.
Per la meva hora muda
volava un cant.
L’amor era vençuda
i el plaer constant.
S’adorm un goig unànime
als teus ulls clars.
L’amor, ara, es repenja,
fina, al meu braç.
Miquel Martí i Pol
Aqui us deixo una versó de la poesia de forma cantada:
Un cop tots ja havíem dit la poesia, la professora se'n ha adonat que moltes persones de la classe no sabien dir la doble L (LL) i ens ha proposat una activitat per corregir-nos entre nosaltres.
Ens hem dividit en dos grans grups, els que sabien dir la LL i els que no, i cada un llegia 3 paraules com per exepmle: LLapis, aLLà o cavaLL, per així realitzar un joc. Al principi, la classe estava igualada però al final hi ha hagut més gent que la sabia dir, que els que no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada